Cherry - Johnny Hodges i Billy Strayhorn

Bon dia

La peça d'avui té un xic d'història. Forma part d'un vinil que vaig aconseguir quan era molt jove, es titulava "Cue for saxophone", era produït per Stanley Dance i havia guanyat el gran premi del disc de jazz 1960. El nom del grup era "Billy Strayhorn's septet" i el nom del saxo alto era Cue Porter, un desconegut. Aleshores tot just m'havia iniciat al món del jazz i fèiem unes sessions al Sonor que dirigia l'Albert Mallofré. Un membre en alguna sessió va presentar una peça del vinil i tots els experts deien que aquell saxo alt havia de ser Johnny Hodges, jo ni idea, que segurament no havia pogut figurar en els crèdits del disc perquè tenia contracte amb una altra discogràfica. Més tard s'ha demostrat que aquesta història és certa. Per mi tot el disc és sensacional i us el recomano de tot cor.

Dades de gravació
59/4/14 NY - Strayhorn, Billy p; Jackson, Quentin tb; Hodges, Johnny as; Baker, Harold "Shorty" tp; Procope, Russell cl; Hall, Al b; Jackson, Oliver d.


La peça s'inicia amb uns acords de Billy Strayhorn al piano per passar al grup tocant un chorus de la melodia mentre Russell Procope amb el clarinet va fent la seva. A continuació Hodges al saxo alt fa un solo amb el seu estil eteri característic seguit de Harold Baker a la trompeta amb sordina de forma expressiva. Després és el torn d'Quentin Jackson al trombó de forma sòbria i Russell Procope al clarinet agafa el relleu amb molt lirisme. L'últim chorus és una repetició del primer: el grup tocant mentre el clarinet sobrevola per la melodia, amb l'única variació del pont, que el fa Hodges solet. Aquí també s'ha de remarcar la solidesa de la secció rítmica que proporciona un suport immillorable. Una pura meravella.

Us adjunto fotos de la funda del disc perquè pogueu comprovar que Johnny Hodges no apereix per enlloc.