Ho sento! M'he retrassat sense voler.
Avui fa 83 anys que es va gravar aquesta peça. Reuneix a tres grans músics. Coleman Hawkins, ja l'hem sentit amb el famós Body and soul, aquí també és l'estrella. Benny Carter era, segons Hugues Panassié, el músic comodí perquè no solament ha estat junt amb Johnny Hodges el millor saxo alt, sinó que també tocava de forma excel·lent la trompeta i el clarinet. Per postres ha estat un dels més grans arranjadors. Django és el millor músic de jazz europeu, un guitarrista sensacional i molt original amb les seves arrels gitanes, que han fusionat el jazz amb la música zíngara per donar el que s'ha anomenat Gipsy.
Dades de gravació 37/4/28 París - Carter, Benny tp, as, arrg; Ekyan, André as; Combelle, Alix ts, cl; Hawkins, Coleman ts; Grappelly, Stéphane p; Reinhardt, Django g; d'Hellemmes, Eugène b; Benford, Tommy d.
La peça comença amb els quatre saxos exposant el tema. Després arrenca Hawkins en tromba amb la secció de saxos sostenint-lo, amb un solo d'una coherència meravellosa. Unes breus frases de Django a la guitarra donen pas a unes de Carter a l'alto per acabar la peça. Dues coses a remarcar. La primera com la secció de saxos tan al principi com en les transicions sonen com un sol home, a causa a l'arranjament de Carter. La segona, com durant tota la peça la guitarra de Django va impulsant a la resta de músics a swingar. Moltes vegades estem pendents del solista i no de la feina que fa la guitarra acompanyant, però en aquesta interpretació em sembla fonamental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada