Aquesta peça forma part d'un concert que Buck Clayton i el seu grup van fer a finals dels anys 50 a Copenhaguen. És un disc del qual he gaudit molt perquè totes les peces que hi ha són magnífiques. El fet de ser un concert en directe fa que la música sigui molt més viva.
Dades de la gravació
59/9/17 Copenhagen - Clayton, Buck Berry, Emmett tp; Warren, Earle as cl; Tate, Buddy ts; Wells, Dicky tb; Williams, Al p; Ramey, Gene b; Lovelle, Herbie d.
La peça comença amb una breu introcucció del conjunt, per donar pas a Dicky Wells al trombó que sense estridències fa un solo majestuós. A continuació trobem un líric Earl Warren al saxo alt i un eficaç Emmet Berry a la trompeta. La sonoritat no és massa bona per poder-lo apreciar bé. Segueix Buddy Tate al saxo tenor que entra en tromba i una gran fogositat. Buck agafa el relleu a la trompeta de forma sòbria, ben sostingut pel grup. El pianista, Al Williams, de qui tot just tinc refèrència d'aquest disc i un altre amb Johnny Hodges, fa un solo molt en la líniea de Sir Charles Thompson, per acabar amb el conjunt a tutti pleni. La feina que fa el bateria Herbie Lovelle durant tota la peça és extraordinària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada