Avui una peça amb una història personal. Quan el dia 3 d'abril us vaig proposar Cherry amb el Billy Strayhorn septet ja vaig dir que fèiem unes sessions al Sonor. A les sessions devíem ser una dotzena de persones i la gent que ho desitjava presentava una peça i l'escoltàvem. En aquella època jo devia tenir 15 o 16 anys i era molt tímid. Un dels companys em va animar a presentar una peça. Després que m'insistís molt vaig decidir de presentar aquesta peça. Just acabar d'escoltar-la, un dels components es va posar a aplaudir tot dient que aplaudia per què la peça s'havia acabat. Vaig quedar planxat. De totes maneres Tell me more em continua agradant molt i per això us la proposo. Ja em direu què en penseu.
Dades de gravació
58/1/28 NY - Stewart, Rex cn; Stevenson, George tb; Henry, Haywood cl, bs; Kelly, George ts; Smith, Wllie "the lion" p; Gaskin, Leonard b; Trappier, Arthur d.
He de reconèixer que la peça és un xic llarga i amb un ritme molt lent però la trobo sensacional. La peça comença amb una breu introducció de "The Lion" al piano per passar a un diàleg entre el trombó de George Stevenson i la resta del conjunt. Segueix un solo de clarinet de Henry Haywood sobri i emotiu, amb alguna intervencio de Rex a la corneta. Willie agafa el relleu al piano de forma molt pausada i personal. Acte seguit és Rex qui entra a matar amb un solo molt punyent al qual en segueix un de George Kelly, al tenor, molt fogós. La peça acaba tal i com havia començat amb un diàleg entre el trombó i la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada