dimecres, 27 de maig del 2020

Rosetta - Jimmy Rushing/Fats Waller/Earl Hines/Louis Armstrong

Bon dia!

Avui la peça va dedicada a la meva cunyada Rosa M que fa 60 anys. Des de fa molt li regalo diferents versions d'aquesta peça que a mi m'agrada molt, em sembla que a ella també. El Rosetta d'avui per mi és una de les millors interpretacions d'aquest standard. Clar que dir això és molt arriscat doncs... Ostres! canvio de rotllo i us posaré diferents interpretacions de Rosetta. Ah! El compositor de la peça és ni més ni menys que Earl Hines.

Feliços 60 Rosetta!

Dades de les gravacions

Jimmy Rushing
56/11/6 NY - Rushing, Jimmy voc; Clayton, Buck Royal, Ernie tp; Dickenson, Vic tb; Jefferson, Hiltton as; Tate, Buddy ts; Bank, Danny bs; Jones, Hank p; Best, "Skeeter" g; Hinton, Milt b; Jones, Jo d.




Aquesta és una versió trepidant. Comença amb una breu introducció del conjunt i Jimmy canta amb el seu estil incomparable. Segueix un solo a la trompeta de Buck de gran elegància. Entra Buddy al tenor amb una força i un punch excepcional. Al final reapareix Rushing cridant a la tal Rosetta que no el deixi per ningú. Al llarg de tota la peça l'orquestra va animant al solista de torn proporcionant un gran escalf. Fixeu-vos amb la feinada que fan tant Jo Jones a la bateria amb redobles i cops de baqueta en els moments precisos i Milt Hinton al baix produint un swing formidable.



Fats Waller
35-3-6 New York Waller, Thomas p-voc; Autrey, Herman tp; Powell, Rudy cl-as; Casey, Al g; Turner, Charlie "Fats man" b; Dial, Harry d.




Aquesta versió té amb un ritme molt més pausat. Comença amb un solo de Rudy Powell al clarinet amb un contracant de Fats amb celeste. Segueix un vocal de Waller amb el seu particular estil, amb contracant de Herman Autrey a la trompeta. En les darreres notes sentim Al Casey a la guitarra.






Earl Hines - Johnny Hodges
66/1/14 - Hodges, Johnny as; Hines, Earl p; Burell, Kenny g; Davis, Richard b; Marshall, Joe d.




La peça, amb molt bon ritme, és un festival d'Earl al piano amb les seves habituals síncopes i demés efectes, amb breus intervencions de Hodges al saxo alt i Kenny Burell a la guitarra.




Louis Armstrong - Earl Hines
48 finals-principis 49 Xicago- Armstrong, Louis tp; Hines, Earl p.



Aquí tenim un altre cop Earl Hines, ara amb Louis Armstrong. La gravació és un pèl deficient, però val la pena escoltar-los en una exhibició de plenitud creativa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada