Aquesta peça està treta d'un disc de la mateixa col·lecció dels que abans he tret de Billy Staryhorn i de Rex Stewart. La col·lecció es deia Mainstream Jazz i era produida per Stanley Dance, un dels més gtans crítics de la matèria. Tota la col·lecció està molt bé, especialment aquest disc.
Dades de gravació
58/2/26 NY Buddy Tate (st), Pat Jenkins (tp), Eli Robinson (tb), Ben Richardson (sa&cl), Skip Hall (p) Everett Barksdale (g), Joe Benjamin (b) Herby Lovelle (d)
La peça es desenvolupa amb una tempo mitjà molt suple. Comença amb un solo de piano de Skip Hall molt coherent. Després un de Ben Ricahrdson al clarinet amb una gran sensibilitat que acaba tocant al registre agut de forma punyent. Seguit d'un de Buddy al tenor d'una elegància i força inigualables . Ara apareix un vocal de tot el grup que per mi és una demostració molt clara del que és el Jazz, per la seva senzillesa i la pulsació que desperta unes ganes de ballar irreprimibles, perfectament subratllat pel piano de Hall. La peça acaba amb un seguit de frases també molt simples repetides de forma insistent. Cal remarcar el swing que genera tota la secció rítmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada