Sento molt haver-me retrassat però porto un dia molt distret
Avui una peça trepidant. Es tracta d'una gravació feta l'estiu del 1957 per una colla de músics de l'orquestra de Fletcher Henderson per fer-li un homenatge i recuperar el seu so característic. Tots els músics són de primera categoria i l'orquestra sona de pura meravella amb un swing brutal.
Dades de gravació
57 estiu Long Island - Stewart, Rex Vance, Dick Jordan, Taft Thomas, Joe tp; Higginbotham, J. C. Morton, Benny Wells, Dickie tb; Bushell, Garvin Jefferson, Hilton as; Hawhins, Coleman Webster, Ben ts; Thornton, Norman bs; Bailey, Buster cl; Richards, Red p; Casey, Al g; Pemberton, Bill b; Crawford, Jimmy d. L'arrangement és del mateix Fletcher Henderson.
La peça comença amb la secció de saxos dialogant amb els metalls. Ben Webster fa el primer solo al tenor amb un gran punch. El segueix Rex a la corneta al registre agut amb una gran intensitat. A continuació Benny Morton al trombó amb un so contingut i elegant. Entra Taft Jordan a la trompeta amb molta sensibilitat. Després és l'hora de Hilton Jefferson al saxo alt fent un conjunt de frases sinuoses. Joe Thomas a la trompeta fa un solo sobri que enllaça amb Dickie Wells al trombó en el registre greu i allargant algunes notes. Com una tromba apareix Coleman Hawkins amb un fraseig ràpid i vigorós. J. C. Higginbotham al trombó fa un solo amb molta autoritat. Per acabar Buster Bailey al clarinet fa mig chorus amb unes notes que saltironegen i la resta del chorus és un esprint final de tota l'orquestra swingant a tot drap. És sensacional com en els diferents solos els músics van recolzant el company ajudant-lo a swingar fent riffs o bressolant amb la secció de saxos o bé fins i tot en ocasions animant amb algun crit. No us perdeu la magnífica feina que realitza la secció rítmica, especialment Jimmy Carwford a la bateria amb redobles i puntuacions que ajuden a escalfar l'ambient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada