Aquesta peça és una pura meravella. És un duo vocal de Louis i Velma MIdleton. No és únicament com canten, sinó la complicitat amb el públic. Fixeu-vos que no para de riure en tota l'estona. També la complicitat amb ells dos. Totes les bromes que fan i com s'ho passen de bé. Em sap greu no saber prou anglès per entendre tot el diàleg que fan. Això és el que busco en el Jazz.
Dades de gravació
54 University of North Carolina - Armstrong, Louis tp; Bigard, Barney cl; Young, Trummy tb; Kyle, Billy p; Shaw, Arvell b; John, Kenny d; Middleton, Velma voc.
Poca cosa puc afegir al que ja he dit. Tota la peça és un continuo de vocals d'ells dos barrejats amb diàlegs plens de sentit de l'humor. Si a més els poguéssim veure seria una satisfacció total. Una joia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada