Soc reticent a posar peces consagrades però, ja que ahir en vaig posar una, avui en posaré una altra. El Body and soul de Hawkins està considerat el millor solo de saxo tenor de tota la història del Jazz, també amb majúscula. Va tenir tant èxit que diuen que els negres de l'època de Harlem es saludaven cantant alguna frase del solo.
Dades de gravació
39/10/11 NY - Lindsay, Tommy , Guy, Joe tp; Hardy, Ed tb; Fields, Jackie Moore, Eustis as; Hawkins, Coleman ts; Rodgers; Gene p; Smith, William Oscar b; Herbert, Arthur d.
Després d'una breu introducció del piano, Coleman Hawkins inicia el seu solo que s'allargarà durant tota la peça, amb una coherència, una expressivitat, una riquesa de matisos i una sonoritat plena dignes del més gran mestre. Veig la interpretació com si fos un discurs en el qual Hawkins amb una gran tranquil·litat va donant els seus arguments de manera molt convincent . No és fins al final que treu el seu nervi per deixar clar de manera contundent les seves raons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada