Aquest és un disc molt especial per mi. El vaig comprar la primera vegada que vaig anar a París, l'estiu del 1970. No sabria dir per què m'agrada tant, però sempre que el poso em fa ballar. Es tracta d'un conjunt de cinc trompetes acompanyats de piano, baix i bateria. Dels cinc quatre són de primera línia, l'Art Farmer, el cinquè en discòrdia, aquí no desentona massa. Suposo que els arranjaments d'Ernie Wilkins molt swingants ajuden a fer el disc em satisfaci. Ah! aquest disc també fregeix un xic.
Dades de gravació
57 - Berry, Emmett - Baker, Harold - Royal, Ernie - Shavers, Charlie - Farmer, Art tp; Abney, Don p; Marshall, Wendell b; Donaldson, Bobby d, Wilkins, Ernie arrg.
La peça comença amb una breu introducció de Don Abney al piano que dona pas als cinc trompetes tocant a l'uníson dialogant amb el piano. Feta la presentació és el torn d'Ernie Royal amb un solo molt expressiu. Segueix Art Farmer en un registre més greu. El solo de "Shorty" Baker és senzill i amb molta sesibilitat. Emmett Berry és l'últim a fer un solo més incisiu que els seus companys. Entrem ara amb un diàleg dels cinc trompetes primer amb el piano i després amb Wendell Marshall al baix. La peça acaba com ha començat amb els cinc exposant el tema. Cal destacar la feina que fa Marshall al baix durant tota la peça que imprimeix un bon escalf a tots els músics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada