Així com ahir teníem cinc trompetes he pensat que avui podíem tenir aquests quatre saxos de primeríssima categoria. Aquesta peça no sé si serà del gust de tothom perquè és a un ritme trepidant amb solos molt llargs i tota l'estona els nois van estripant. Però quan la vaig descobrir, que va ser no fa massa, la vaig haver d'escoltar 3 o 4 vegades seguides per poder-la gaudir com Déu mana.
Dades de gravació
59/4/29 Hackensak NJ - Davis, Eddie Tate, Buddy Hawkins, Coleman Cobb, Arnett ts; Scott, Shirley org; Duvivier, George b; Edgehill, Arthur d.
La peça comença amb un parell de frases de Shirley a l'orgue per donar pas als quatre saxos ja de bon principi traient foc. Cobb és el primer a fer un solo amb el seu estil de frases seques amb notes sostingudes amb un gran punch. Acte seguit entra Tate més reposat, un xic més ondulant i molt expressiu. Ara és el torn de Shirley a l'orgue amb frases curtes i incisives. Per fi entra Hawkins que potser no està en el seu millor moment però demostra que és el mestre indiscutible amb una gran força. És Eddie l'encarregat de fer l'últim solo d'una gran fogositat. La peça acaba amb els quatre saxos tornant al principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada