Oriol, moltes gràcies per la teva gran col·laboració. Ha estat un plaer poder seguir la teva sel·lecció de peces.
Avui una peça del concert de Johnny Hodges a Berlín l'any 1961 amb un grup de l'orquestra de Duke que sona com si hi hagués tota l'orquestra.
Dades de gravació
61/3 Berlín - Hodges, Johnny as; Brown, Lawrence tb; Carney, Harry bs; Nance, Ray, tp, vln, voc; Williams, Al p; Bell, Aaron b; Woodyard, Sam d.
La peça comença amb unes frases d'Al Willimas al piano que donen pas a tot el conjunt exposant el tema amb un swing exuberant. Segueix un solo de Ray Nance a la trompeta animat per la resta del conjunt. Tot seguit, Harry Carney al saxo baríton amb un sonoritat que només ell és capaç de treure d'aquest instrument. Al Williams al piano fa un solo que ens demostra una gran classe. Entra Lawrence Brown al trombó posant-hi una energia desbordant. Ara tenim a Johnny Hodges al saxo alt amb un seguit de frases de gran lirisme. La peça acaba amb tot el grup repetint una frase que genera un gran final. No us perdeu la labor de Sam Woodyard a la bateria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada