Sugar- Doc Cheatham

Bon dia!

Voldria dedicar la peça d’avui als meus primers mestres de jazz: el trompetista Ricard Gili, el pianista Jimmy Rena i la guitarrista Mano Laroque.

Quan se’m va encomanar el virus del jazz, durant tres anys vaig anar un cop per setmana a casa el Ricard, als seminaris que feia sobre l’essència i la història del jazz clàssic, i ell mateix em va anar aconsellant i guiant quan vam tocar junts a La Guitarra, o amb La Locomotora Negra o diversos petits conjunts.

En Jimmy i la Mano, fundadors i animadors del club de jazz La Guitarra des del 1962, havien estat els mestres del Ricard, i van ser també els meus mestres. Una nit que tocàvem a La Guitarra, a Palafrugell, durant un descans vaig caçar al vol com en Jimmy deia a la Mano: “T’has fixat què ha fet l’Oriol, quan hem tocat Sugar? Hi havia alguna cosa, allà!” Jo no era gaire conscient del que hi podia haver hagut, però vaig intuir que hi havia passat alguna cosa maca i prometedora, i aquest sentiment em va animar i m’ha seguit animant a continuar pel camí del jazz, amb ganes d’aprendre’n i confiant que, quan toco, hi ha alguna cosa genuïna que té ganes d’expressar-se.

Moltes gràcies als meus primers mestres, i també a tots els músics de qui he anat aprenent tot tocant i parlant amb ells, o escoltant els seus concerts i gravacions. I que disfruteu amb aquesta del Doc Cheatham!

Oriol Romaní

Dades de gravació

75/5/2 París - Cheatham, Doc tp; Conners, Gene tb; Buckner, Ted as; Price, Sammy p; Pruitt, Carl b; Heard, J. C. d.

https://www.youtube.com/watch?v=5BKCLQt6NVw

Uns compassos de Sammy al piano donen pas a Doc a la trompeta que exposa el tema amb molta delicadesa i després improvisa com només ell sap fer. Hi ha un intercanvi de frases curtes entre Ted i Doc que donen pas al piano de Sammy amb la seva energia habitual. Ara és Ted Buckner al saxo alt, la seva manera de tocar em recorda Benny Carter. Entra Gene amb el trombó amb gran autoritat. Doc torna a intervenir breument per acabar amb una vibrant improvisació col·lectiva.