Les dues peces d’avui les dedico al meu germà gran, en Jumi -Joan Manuel als papers oficials i reunions de treball suposadament serioses. Quan érem petits, a casa hi sonava molta música clàssica, perquè els pares en feien per afició i n’escoltaven sovint. També ens arribaven músiques de cantautors i tonades populars o que estaven de moda, a través dels amics, el celobert, els anuncis de la tele i l’ambient general. Jo no sabia què era el jazz, fins que el meu germà gran va dur-ne a casa els primers discos, als anys setanta. Se’ls deixaven i els comentaven amb amics seus, especialment en Toni Gili i el Víctor Valls -germà del Xavier-, i a mi em van atreure i em van atrapar ràpidament. A part d’“Ambassador Satch” de l’Armstrong, un dels discos que més recordo d’aquella època és el del cantant de blues i pianista Champion Jack Dupree que incloïa les dues peces que avui us proposo.
La primera, «Vietnam blues», era la preferida del meu germà, i és una denúncia simple i genuïna de la guerra, cantada amb tot el sentiment i tota la senzillesa. La segona, «The life I lead», és la que em va enganxar més a mi, i, pel que diu i la manera com ho diu, mostra una manera humana, sàvia, poètica i simple de prendre’s la vida, que encara ara m’impressiona i em commou.
Amb agraïment al meu germà gran per haver-me obert la porta al món del jazz, el blues i els espirituals negres, i desitjant que aquestes músiques ens siguin bon aliment i bona companyia a ell, a mi i a tots vosaltres, us deixo amb aquests dos blues del Champion Jack Dupree i espero que us agradin.
Oriol Romaní
Dades de garavació 59 Londres - Dupree, Champion Jack p voc; Curtley, Peter g; Rowan, Paul harmonica; Gallagher, Benny b; Flint, Huey d.
Vietnam
The life I lead
L'Oriol ja ho ha explicat perfectament, qualsevol cosa que pugui dir és sobrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada