La peça d’avui la dedico a la Núria, la meva companya. Una de les experiències més impressionants que hem viscut plegats és el concert matinal que el trombonista i cantant Lucien Barbarin va fer a Sitges, al teatre del Casino Prado, el 28 d’abril del 2019. Ella era a la platea, i jo, a l’escenari. En Lucien sempre jugava amb els oients i els convidava a integrar-se a l’espectacle, i aquell dia, després d’haver interactuat amb un parell de persones del públic, va convidar una noia que era a la primera fila i semblava tenir alguna discapacitat mental. Van sorprendre tothom, inclòs el mateix Lucien, improvisant uns quants duos musicals i teatrals preciosos en què vam anar descobrint que tots dos tenien una capacitat immensa d’estimar amb tota la generositat, tota la calidesa i tota la creativitat més juganera i més lliure, i no vam poder evitar que se’ns despertessin les ganes de ser una mica més com ells. Acabada l’actuació, en Dani Alonso, que dirigia el grup i assistia en Lucien en tot, va proposar que en Lucien i jo anéssim a dinar plegats, i vam fer-ho. La Núria va preferir no venir-hi, perquè dominava poc l’idioma i coneixia poc els personatges i temes de què segurament parlaríem, i volia que en Lucien i jo disposéssim amb total llibertat d’aquella estona en què ens acomiadaríem fins no sabíem quan, després de cinc dies en què, compartint assajos, concerts i àpats, s’havia creat entre nosaltres una relació plena de complicitat. Amb en Lucien, passejant pels carrers de Sitges i tot dinant, vam parlar del concert que acabàvem de fer, de concerts dels dies anteriors, de la seva missió a la vida, de les seves il·lusions, de com encarava la malaltia i la mort... Els dies següents vaig anar-ho explicant a la Núria a petites dosis, i vaig escriure-ho per poder recordar-ho temps després i poder fer-ho conèixer a altra gent -espero que algú vulgui publicar-ho algun dia. La peça que avui us proposo, del CD «The spirit of New Orleans» gravat en directe al concert que es va fer a Barcelona el 2006, crec que dóna una petita idea de la vitalitat riallera i afectuosa d’en Lucien. A mi, escoltar-la, em revifa el desig que l’estimació amb la Núria segueixi creixent amb una generositat, una calidesa i una creativitat lliure i juganera semblants a les d’en Lucien i la seva companya d’escenari del concert de Sitges.
Oriol Romaní
Dades de gravació
2006/3/21 Barcelona - Braud, Mark tp; Barbarin, Lucien tb; Christopher, Evan cl; Pistorius, Esteve p; Payton, Walter b; French, Gerald d; Espino, Rob tuba.
La peça és un lluïment de Lucien com a trombonista i cantant. Comença amb la presntació de la peça i després Barbarin sol amb el trombó wa-wa. Segueix una exposició al trombó del tema molt expressiva i un vocal ple de sentit de l'humor. La resta és una exhibició d'ell al trombó. Una meravella.
Sensacional!!!
ResponElimina