La peça d’avui la dedico a la Mar Albajar, l’Anna Nubiola i la comunitat de Sant Benet de Montserrat, a tota la gent que m’ha acostat a la pregària i a la dansa i m’hi ha acompanyat, i a tothom qui vulgui escoltar-la.
Aquesta peça convidadora, confiada i trepidant mostra que la pregària pot ser una manera de comunicar-se plena de bellesa i vitalitat, i ens recorda que, quan ballem la música, quan ballem la pregària i quan ballem la vida, sovint tenim la sensació que esdevenen més vives, més riques i més intenses, potser perquè les vivim d’una manera més total.
Aquesta pregària musical i el concert sacre de què forma part, ens acosten també a la llibertat de Duke Ellington. Quan el Duke, de gran, va sentir la necessitat d’expressar i compartir la seva fe, es va permetre de fer-ho sense por, donant-s’hi sencer, aprofitant al màxim la seva creativitat i totes les seves facultats, i utilitzant lliurement llenguatges, colors i climes ben diferents, integrats de manera orgànica en un llenguatge que era el seu i li permetia comunicar allò que duia més a dins.
La peça «Praise God and dance», després d’una introducció relativament calmada, entra en un ritme ràpid, mogut i abassegador que, a moments, pot arribar a resultar exasperant. Però si tenim present que va ser creada per ser ballada, i si la ballem interiorment o físicament sintonitzant amb el seu esperit i amb el de la peça que du per títol «David va ballar davant el Senyor amb tota l’ànima», és possible que gaudim de com l’energia que ens anima i l’alegria d’estar vius i d’agrair-ho, van creixent al seu aire fins a extrems insospitats. Al concert que La Locomotora Negra va dedicar a la música sacra d’Ellington, el novembre del 2019 al Palau, la ballarina de claqué Roser Font, ballant aquestes dues músiques amb una alegria i una energia desbordants, ens va ajudar a entendre amb una nova llum la invitació convençuda i entusiasta del Duke a lloar el creador i ballar. Si us ve de gust, que disfruteu d’aquesta música, d’aquesta pregària i d’aquest ball!
Oriol Romaní
Dades de gravació
1968 NY - Duke Ellington orchestra amb cantants i cors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada