Les dues peces d’avui són dedicades al Dalmau, el meu fill. Des de que va néixer i abans i tot, va estar molt en contacte amb la música. Sobretot música clàssica, i cançons tradicionals catalanes que la seva mare mai es cansava de cantar-li. Sense ella -la Margarida- res de tot això no hauria passat, i també a ella li vull dedicar aquestes peces. Quan el nostre fill tenia dos o tres anys, ens va semblar bon moment perquè, amb el bagatge de música autòctona que ja tenia, també entrés més en contacte amb el jazz. Als seus tres o quatre anys, quan s’encaterinava amb alguna música -tant si era clàssica, tradicional d’aquí o d’allà, jazz, de cantates infantils, o de cantautors- cada dia demanava d’escoltar-la, fins que, al cap d’un parell de setmanes, ja en tenia prou i no en parlava més, i aleshores, al moment més impensat, podíem sentir com la cantava la mar de bé, i era realment molt bonic. Les dues peces que he escollit per avui li eren familiars i crec que en taral·lejava el tema i alguns fragments, i a mi em fan recordar un dia en què vaig enretirar la taula del menjador i ens vam posar a ballar. Jo no sabia fer cap pas de cap ball. Simplement, em deixava dur pel swing i l’energia lluminosa de la música, i per la felicitat de compartir amb ell aquell saltar i ballar amb tota la llibertat, jugant, rient i comunicant-nos en un esclat espontani de tendresa i alegria. Tant de bo que, malgrat les dificultats que hi hagi, puguem seguir connectats a aquella font.
Oriol Romaní
Salut Dalmau! Tot i que no ens coneixem, vull que sàpigues que és un plaer poder-te dedicar aquestes peces.
Dades de les gravacions
Secrets
1962 - Count Basie (piano); Eric Dixon (C flute); Thad Jones (trumpet); Frank Wess (alto flute and composer); Freddie Green (guitar); Eddie Jones (bass); Sonny Payne (drums)
La peça comença amb una breu introducció de Basie al piano, la qual dona pas a l'exposició del tema pel conjunt. Hi ha un solo de flauta de Frank Wess saltironejant. Una transició del conjunt seguida d'un solo a la trompeta de Thad Jones. Un altre solo de flauta més aguda ara d'Eric Dixon. La peça acaba amb una nova exposició del tema pel conjunt. Cal remarcar la solidesa de la feina de Freddie Green a la guitarra.
https://www.youtube.com/watch?v=oxQdfofMJQs
South
60/5/24-25 NY - Armstrong tp voc; Assunto, Frank tp voc; Assunto, Fred tb; Assunto, "Papa" Jac bnj; Fuller, Jerry cl; Mendelsohn p; Matesson, Richard Tuba b; Mahoney, Owen d.
Comença la peça amb un ritme marcat com de marxa, tot molt Dixie. Tenim un vocal de l'Armstrong recordant la seva estimada Nova Orleans. Després solos de Frank Assunto a la trompeta, de Jerry Fuller al clarinet, de Fred Assunto al trombó i un curiós solo de tuba de Richard Matesson. Tronem al tema i sentim unes notes agudes de Louis per acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada