Colemanology - Bill Coleman

Bon dia!

Avui una peça que m'agrada molt del trompetista Bill Coleman.

Dades de gravació

60/1/22 París - Coleman, Bill tp; Jackson, Quentin tb; Johnson, Budd ts; Bown, Patti p; Cattlet, Buddy b; Harris, Joe d.





Es tracta d'una peça molt tranquil·la en la qual Coleman fa un llarg solo de trompeta molt ben acompanyat per la pianista Patti Bown. Al principi, després d'una introducció al piano, el conjunt dona l'entrada a Bill que fa un solo d'una gran elegància, molt sobri i tendre. Abans d'acabar reapareix el conjunt per donar el suport final.

Homenatge a Duke Ellignton

Avui fa 121 anys del naixement de Duke Ellington. He pensat que li podia fer un petit homenatge. Per fer-ho em valdré d'ell mateix com a pianista i de dos fora de sèrie del piano: Willie "The lion" Smith i Earl Hines.

Dancers In Love
He triat aquesta peça on Duke toca el piano acompanyat de baix i bateria, perquè, -ja que, les altres dues són de piano- així l'homenatge tindria més unitat i, a més a més, em sembla que la fama de Ellington va tan lligada a la seva orquestra que valia la pena de presentar la seva faceta en aquest instrument.

Dades de gravació 53/4/13-14 Los Angeles - Ellington, Duke p; Marshall, Wendell b; Ballard, Butch d.



No és potser la millor de les peces que va gravar en aquesta sessió però a mi m'agrada la frescor, el swing, la personalitat i el sentit de l'humor que destil·la.

Memories of DukeEllington-Sophisticated lady-Solitude-Portrait of the Duke-Satin doll - Willie "The lion" Smtih
M'ha semblat que qui podia parlar millor de Duke Ellingotn era un dels seus mentors, Willie Smith. He de reconèixer que el meu anglès no és prou bo i això fa que no entengui del tot el que "The lion" explica en la introducció però segur que és prou sucós. En aquestes memòries interpreta tres peces de Duke i també li dedica un retrat. Dades de gravació 68/4/25 NY - Smith, Wllie "The lion" p voc.

 

Duke Ellington Medley -Earl Hines live in Orange
Earl Hines en el festival d'Orange del 1974 va fer aquest sentit homenatge a Duke Ellington que s'havia mort el maig d'aquell any. Es tracta d'un conjunt de peces de Duke que ell interpreta a la seva personal manera. A l'última fa participar el públic fent mmmm per tal de seguir la melodia. L'efecte que produeix el trobo d'una gran emoció. Les peces que componen el medley són:
Mood Indigo
Black and Tan Fantasy
Sophisticated Lady
Prelude to a Kiss
Things ain't What they Used to Be
Satin Doll
Solitude

Primer hi ha una introducció de Hines al medley i després la peça.

Dades de gravació
74/7/12 Orange, França - Hines, Earl p.





Espero que a pesar de la llarga durada del medley el gaudiu.

Honeysuckle Rose - Coleman Hawkins, Benny Carter i Django Reinhardt

Bon dia!

Ho sento! M'he retrassat sense voler.

Avui fa 83 anys que es va gravar aquesta peça. Reuneix a tres grans músics. Coleman Hawkins, ja l'hem sentit amb el famós Body and soul, aquí també és l'estrella. Benny Carter era, segons Hugues Panassié, el músic comodí perquè no solament ha estat junt amb Johnny Hodges el millor saxo alt, sinó que també tocava de forma excel·lent la trompeta i el clarinet. Per postres ha estat un dels més grans arranjadors. Django és el millor músic de jazz europeu, un guitarrista sensacional i molt original amb les seves arrels gitanes, que han fusionat el jazz amb la música zíngara per donar el que s'ha anomenat Gipsy.

Dades de gravació 37/4/28 París - Carter, Benny tp, as, arrg; Ekyan, André as; Combelle, Alix ts, cl; Hawkins, Coleman ts; Grappelly, Stéphane p; Reinhardt, Django g; d'Hellemmes, Eugène b; Benford, Tommy d.

 

La peça comença amb els quatre saxos exposant el tema. Després arrenca Hawkins en tromba amb la secció de saxos sostenint-lo, amb un solo d'una coherència meravellosa. Unes breus frases de Django a la guitarra donen pas a unes de Carter a l'alto per acabar la peça. Dues coses a remarcar. La primera com la secció de saxos tan al principi com en les transicions sonen com un sol home, a causa a l'arranjament de Carter. La segona, com durant tota la peça la guitarra de Django va impulsant a la resta de músics a swingar. Moltes vegades estem pendents del solista i no de la feina que fa la guitarra acompanyant, però en aquesta interpretació em sembla fonamental.

When You're Smiling - Alba Armengou i la Sant Andreu Jazz Band

Bon dia!

Avui, que és del dia de la verge de Montserrat, una altra peça amb gent de Catalunya. Es tracta d'una interpretació d'Alba Aremengou quan tenia 8 anys amb la Sant Andreu Jazz Band que a la Blanca sempre l'ha tingut meravellada. Crec que té tota la raó. Tenim una interpretació feta per una nena que s'ho creu i fa una demostració del que és el jazz. S'ha de reconeixer la gran labor que fa Joan Chamorro amb la canalla per crear futurs músics de jazz amb molt talent.

Dades de la gravació
2010/5/18 Palau de la Música, Barcelona - Alba Armengou voc tp; Iscle Datzira ts; Marc Martin p; Jan Rodriquez b; Arnau Juliá d; Carla Motis ukelele.

 

 Comença amb un vocal de l'Alba amb una veu molt tendra ben sostinguda per la secció rítmica. Un solo al tenor d'Iscle Datzira. I un altre vocal de la nostra estrella d'avui, seguit d'un solo a trompeta amb un atac que em té meravellat per la seguretat i senzillesa amb que el fa.

Està penjada a Youtube com a vídeo. Aquí teniu l'adreça:

https://www.youtube.com/watch?v=9GJ7HFMC6TA

Jonah whales the blues - Sammy Price

Bon dia!

Avui tenim Sammy Price un dels millors pianistes tocant blues i boogie-woogie acompanyat d'un conjunt de músics extraordinaris.

Dades de gravació
55/3/20 NY - Price, Sammy p; Dickenson, Vic tb; Jones, Jonah tp; Brown, Pete as; Hinton, Milt b; Cole, Cozy d.



La peça comença amb uns rugits de Jonah Jones a la trompeta que posen la pell de gallina, seguits per Pete Brown l'alto i Vic Dickenson al trombó tots molt ben secundats en els solos pels companys. Tot seguit, arrenca Sammy al piano, en el més pur estil boogie-woogie que et fa saltar de la cadira estant, si estàs assegut. Reprèn Jonah amb unes notes agudes mantigudes i acaba, altra vegada, amb els rugits inicials. Cal remarcar la feina de Milt Hinton al contrabaix i Cozy Cole a la bateria creant una pulsació terriblement swingant.

Sweet Sixteen - B. B. King

Tornem al blues de la mà de B. B. King. Aquí també he tirat pel camí fàcil. He triat un dels seus més grans hits, que et fa vibrar fins al moll de l'os.

Dades de gravació
59/10/26 Los Angeles - King, B. B. g-voc; Board, Johnny ts; Burdine, Lawrence as; Hubert, Barry bs; Davis, Pluma tb; Sands, Kenny Boozier, Henry tp; Lee, Millard p; York, Marshall b; Curry, Ted d. 




La peça de cap a peus és un festival B. B. King en estat pur. Amb un tempo relaxat, després d'una introducció amb la guitarra, és un seguit de vocals amb contracants a la guitarra, constantment sostingut per l'orquestra de forma immillorable. I un final swingant a tot drap.

Liza - Art Tatum

Art Tatum és un dels pianistes amb una tècnica més extraodinaria que hi hagi hagut en el món del Jazz. I, a més a més, amb un swing desbordant.

Dades de gravació
34/8/24 NY - Tatum, Art p.

 

En aquesta peça comença amb un seguit de frases en les quals no sabem cap on vol anar, sembla com si es contingués i tot d'una inicia la melodia amb un ritme frenètic que manté al llarg de tota l'execució. La mà dreta va fent notes a tota velocitat, sempre d'una gran coherència, i l'esquerra va produint un contrapunt, que en determinats moments pren el protagonisme. Per mi, una joia.

I'm confessin' - New Orleans Blue Stompers

Bona diada!

Com que avui és sant Jordi, he pensat que havia de posar alguna cosa d'arrel catalana. Remenant, remenant he torbat aquest CD dels "New Orleans Blue Stompers" liderats pel meu gran amic Ricard Gili fent un homenatge a Louis Armstrong. Em sembla que us ajudarà a passar la diada de Sant Jordi un xic millor.

Dades de gravació
2001 Barcelona - Gili, Ricard tp; Romaní, Oriol cl; Font, Oscar tb; Romaní, Albert bjo; de Blas, Fèlix tuba.

 

Aquesta peça li agrada molt a la Blanca. En Ricard és la "vedette" principal. Fa una exposició a la trompeta del tema amb una gran sensibilitat ben recolzat pel conjunt. Segueix un chorus que es reparteixen l'Oriol al clarinet molt expressiu i l'Oscar al trombó amb wa-wa. Acaba en Ricard amb un solo totalment Armstrong. Cal remarcar l'excel·lent feina de l'Albert al banjo i en Fèlix a la tuba.

One o'clock jump - Count Basie

Bon dia! Bufa! Ja era hora de posar una peça de la gran orquestra de Count Basie. He anat a allò fàcil i la que he triat, One o'clock jump, que és la sintonia de l'orquestra i tots un dia o altre l'hem gaudit ballant.

Dades de gravació
37/7/7 NY - Clayton, Buck Lewis, Ed Moore, Bobby tp; Durham, Eddie Hunt, George MInor, Dan tb; Warren,Earl as; Evans, Hershal Young, Lester ts; Washinton, jack bs; Basie, Colunt p; Green, Freddie g; Page, Walter b; Jones, Jo d.

 

Bé, tenim una orquestra de luxe amb tot el ferro sonant. Hi ha una introducció del tema amb Basie al piano amb la secció rítmica. Després un fogós solo de Hershal Evans al tenor sostingut per la secció de metall, seguit d'un de Eddie Hunt al trombó com un lament amb els saxos a darrera, Lester Young ve a continuació sostingut per les trompetes. Buck Clayton a la trompeta amb els saxos acompanyant-lo, un altre cop basie al piano magníficament recolzat per Freddie Green a la guitarra. El final consisteix amb un seguit de riffs, de les diferents seccions swingant a cor que vols. Escolteu els cops de Jo jones a la bateria.

Blow Top Blues ~ Jelly Jelly Blues ~ Long John Blues - Esther Phillips

Esther Phillips segurament no és una cantant gaire reconeguda, però a mi em té el cor robat. M'agradaria saber què opineu d'aquesta peça en la qual encadena tres blues, per mi, de manera excepcional.

Dades de gravació
70 Los Angeles - Phillips, Esther voc; Wilson, Jack p; Griffin, Paul Tee, Richard org; Dupree, Cornell g; Rainey, Chuck b; Bailey, Donald d.

 

La peça és tot un recital d'ella amb una gran varietat de registres, molt ben acompanyada per Jack Wilson al piano i tota la secció rítmica.

See see rider - Big Bill Broonzy

La peça d'avui és un blues a l'estil primitiu de New Orleans. L'interpret és Big Bill Broonzy un gran bluesman que toca la guitarra i canta en el més pur estil tradicional. Està extret d'un CD doble titulat The Bill Broonzy Story, que és l'última sessió de gravació que va fer. Hi podeu trobar a part de moltes interpretacions de clàssics del blues, un seguit de parlaments seus sobre què és el blues i els seus orígens.

Dades de gravació 57/7/12 Chicago - Broonzy, Big Bill g voc.

 

 La peça té una breu introducció oral seva i després desenvolupa la peça amb la seva veu d'una gran expressivitat, amb el contracant constant de la guitarra. La gravació és excel·lent.

Really The Blues - Tommy Ladnier, Sindey Bechet i Mezz Mezzrow

Aquesta és una peça del primer disc de jazz que vaig tenir, "Los grandes del Jazz". Era una selecció, feta per Hugues Panassié, de 16 peces de jazz imprescindibles. Una de les meves preferides del disc, no sabria dir exactament per què, era aquesta.

Dades de gravació

38/11/28 NY - Ladnier, Tommy tp; Bechet, Sideney cl-ss; Mezzrow, Mezz cl-ts; Jackson, Cliff p; Bunn, Teddy g; James, Elmer b; Johnson, Manzie d.

 

 Deixaré que sigui el mateix Panassié qui doni notícia de la peça. Ladnier interpreta en aquesta melodia el més commovedor i profund blues que un pugui imaginar. Després un duo de clarinet entre Mezzrow i Bechet, seguit de dos emocionants chorus al saxo soprano del mateix Bechet. Estic convençut que aquest és un dels blues més autèntics i especialment subjectes a l'estil New Orleans que mai s'hagi grabat.

Baby, It’s Cold Outside - Louis Armstrong & Velma Midleton

Ho sento! Avui vaig amb molt retard

Aquesta peça és una pura meravella. És un duo vocal de Louis i Velma MIdleton. No és únicament com canten, sinó la complicitat amb el públic. Fixeu-vos que no para de riure en tota l'estona. També la complicitat amb ells dos. Totes les bromes que fan i com s'ho passen de bé. Em sap greu no saber prou anglès per entendre tot el diàleg que fan. Això és el que busco en el Jazz.

Dades de gravació
54 University of North Carolina - Armstrong, Louis tp; Bigard, Barney cl; Young, Trummy tb; Kyle, Billy p; Shaw, Arvell b; John, Kenny d; Middleton, Velma voc.

 

Poca cosa puc afegir al que ja he dit. Tota la peça és un continuo de vocals d'ells dos barrejats amb diàlegs plens de sentit de l'humor. Si a més els poguéssim veure seria una satisfacció total. Una joia!

Body and soul - Coleman Hawkins

Soc reticent a posar peces consagrades però, ja que ahir en vaig posar una, avui en posaré una altra. El Body and soul de Hawkins està considerat el millor solo de saxo tenor de tota la història del Jazz, també amb majúscula. Va tenir tant èxit que diuen que els negres de l'època de Harlem es saludaven cantant alguna frase del solo.

Dades de gravació

39/10/11 NY - Lindsay, Tommy , Guy, Joe tp; Hardy, Ed tb; Fields, Jackie Moore, Eustis as; Hawkins, Coleman ts; Rodgers; Gene p; Smith, William Oscar b; Herbert, Arthur d.

 

 Després d'una breu introducció del piano, Coleman Hawkins inicia el seu solo que s'allargarà durant tota la peça, amb una coherència, una expressivitat, una riquesa de matisos i una sonoritat plena dignes del més gran mestre. Veig la interpretació com si fos un discurs en el qual Hawkins amb una gran tranquil·litat va donant els seus arguments de manera molt convincent . No és fins al final que treu el seu nervi per deixar clar de manera contundent les seves raons.

Nobody knows you when you're down and out - Bessie Smith

La peça d'avui és una pura meravella. Bessie Smith ha estat la més gran cantant de blues que ha existit mai. La interpretació fa posar pell de gallina. De totes les que he penjat fins ara és la més antiga i el disc fregeix un xic però val la pena escoltar-lo amb tota l'atenció i si pot ser més d'una vegada. És possible que algú pugui pensar que això és una "antigalla, però si feu l'esforç d'escoltar-la amb ganes veureu que és l'essència del Jazz, amb majúscula.

Dades dela gravació
29/5/25 Smith, Bessie voc; Allen, Ed cn; Williams, Clarence p, St. Clair, Cyrus tuba.

 

 La peça és pràcticament un vocal de Bessie Smith amb una veu greu i rogallosa però amb un sentiment que transmet una gran emoció. Ed Allen fa un solo a la corneta senzill i eficaç. Després ella reprèn el cant amb uns mmmms que et deixen per terra.

Outer Drive - Buck Clayton

Aquesta peça forma part d'un concert que Buck Clayton i el seu grup van fer a finals dels anys 50 a Copenhaguen. És un disc del qual he gaudit molt perquè totes les peces que hi ha són magnífiques. El fet de ser un concert en directe fa que la música sigui molt més viva.

Dades de la gravació
59/9/17 Copenhagen - Clayton, Buck Berry, Emmett tp; Warren, Earle as cl; Tate, Buddy ts; Wells, Dicky tb; Williams, Al p; Ramey, Gene b; Lovelle, Herbie d.

 

La peça comença amb una breu introcucció del conjunt, per donar pas a Dicky Wells al trombó que sense estridències fa un solo majestuós. A continuació trobem un líric Earl Warren al saxo alt i un eficaç Emmet Berry a la trompeta. La sonoritat no és massa bona per poder-lo apreciar bé. Segueix Buddy Tate al saxo tenor que entra en tromba i una gran fogositat. Buck agafa el relleu a la trompeta de forma sòbria, ben sostingut pel grup. El pianista, Al Williams, de qui tot just tinc refèrència d'aquest disc i un altre amb Johnny Hodges, fa un solo molt en la líniea de Sir Charles Thompson, per acabar amb el conjunt a tutti pleni. La feina que fa el bateria Herbie Lovelle durant tota la peça és extraordinària.

The sheik of Araby - Sidney Bechet

Bon dia!

Avui una altra peça amb història que m'agrada molt. Com que és millor que us ho expliqui Mezz Mezzrow li cedeixo la paraula. El que segueix és el relat que fa, des de la presó on estava tancat, quan va sentir per primera vegada aquesta peça, tal i com explica a Really the Blues, la seva autobiografia.

Volem pa amb oli - Trio Jimmy Rena & The Gili brothers

Bon dilluns de Pasqua, dia de la Mona!

Com que avui és el dia de la Mona he pensat que podia ser una bona ocasió per fer una cosa ben catalana. Què millor que un Volem pa amb oli tocat pel gran animador de la Guitarra de Calela de Palafrugell, Jimmy Rena amb la seva dona Mano acompanyats d'en Ricard, en Carles i en Toni Gili. Allà va ser on em vaig afeccionar a aquesta música, jo era a la platja i ells tocaven a dins. Va ser un gran aprenentatge. Per mi això és un petit homenatge a en Jimmy i la Mano.

Dades de la gravació
85/1 Barcelona - Rena, Jimmy p voc; Rena, Mano g voc; Gili, Ricard tp voc; Gili, Toni ts; Gili, Carles d.

 

Aquesta peça és una demostració perfecte de l'esperit que es respirava a la Guitarra i per extensió al món del Jazz que Jimmy Rena ens va transmetre. No sé vosaltres, però al sentir-la recupero les més vives essències del que és aquesta música.

Go down Moses - Louis Armstrong

Bona Pasqua!

Avui un altre espiritual per celebrar la Pasqua. Aquesta peça, segons el meu pare, era el millor espiritual que havia sentit mai. No sé si hi estareu d'acord, però tan mateix és molt bo.

Dades de gravació
58/2/7 - Armstrong, Louis tp; Young, Trummy tb; d'Amico, Hank cl; Kile, Billy p; Braksdale, Everett g; Herbert, Mort b; Deems, Barret d, Tagg, Nickie org; Sy Oliver Choir voc.

 

En aquesta peça Louis canta a la seva manera tan personal amb un to alhora solemne i jovial, el cor, potser un xic massa acadèmic, en tot moment l'acompanya. En l'últim chorus Armstrong toca la trompeta amb un seguit de notes allargades i amb el conjunt instrumental balacejant-se al seu voltant.

In The Upper Room - Mahalia Jackson

Bon dissbate de glòria!

He pensat que avui, com que estem en plena setmana santa, el millor era fer un espiritual. Qui millor que Mahalia Jackson? He triat una versió de In the upper room que m'agrada molt, de la qual no tinc cap referència discogràfica, el CD que tinc no la dona. Per mi transmet una gran emoció, la introducció recitativa és eloqüent, després comencen a swingar d'una forma brutal. Mahalia està acompanyada per un piano, un orgue i un cor que la sosté de manera molt efectiva.

 

Playing with the fire - Earl Hines & Wallace Davenport

No sabria explicar què és el que fa que m'agradi tant aquesta peça, suposo que la senzillesa amb la qual està confeccionada, l'entesa entre les dos músics...

Dades de la gravació 74/1/30-31 New Orleans - Hines, Earl p, voc; Davenport, Wallace tp.

La peça consisteix, segons el meu punt de vista, en una conversa entre la trompeta i el piano. Tots dos van trenant un seguit de frases i respostes cada un des de la seva personalitat. Wallace Davenport fent cantar la trompeta amb una gran sensibilitat mentre Earl Hines s'expressa al piano ple de síncopes i amb molt vigor.

For dancers only - Sy Oliver, Jimmie Lunceford in Hi-Fi

Bon dia,

Avui, una peça per ballar tot i que estiguem en plena setmana santa. Es tracta d'una versió de l'orquestra de Sy Oliver realitzada l'any 50 seguint al peu de la lletra la tradició de Jimmy Lunceford.


Dades de la gravació
50/5/8-15-22 NY - Solomon, Red Privin, Bernie Jordan, Taft Webster, Paul tp; Bullman, Mort Granzow, Bill Chambers, Henderson Harris, Dick tb; Schertzer, Hymie Baker, Artie as;  Williams, Fred Jerome, Jerry ts; Caceres, Emie bs; Kyle, Billy p; Barksdale, Everett g; Duvivier, George b; Crawford, Jimmy d; Oliver, Sy arrg.



Es tracta d'un arranjament de Sy Oliver, terriblement swingant, en el qual l'orquestra, podríem dir, és l'únic solista amb un diàleg constant entre les diferents seccions, molt ben sostingut tot per la secció rítmica que imprimeix una gran vitalitat.

Apa, tothom a ballar!

Take the A train - Duke Ellington orquestra

Bon dia,

Avui l'orquestra de Duke Ellington tocant el que va ser durant molt temps la seva sintonia, Take the A train, composta per Billy Straihorn. La gravació és del festival de Newport del 56. Aquest també va ser un dels primers discs que vaig tenir. En aquella època cada una d¡aquestes troballes era com una gran alenada d'aire fresc.

Dades de la gravació

56/7/5-6 Newport - Ellington, Duke p; Anderson, Cat Cook. Willie Terry, Clark Nance, Ray tp; Woodman, Britt Sanders, John Jackson, Queton tb; Hamilton, Jimmy cl Ts;  Hodges Johnny Procope, Russell as; Gonsalvers, paul ts; Carney, Harry bs; Woode, Jimmy b; Wooduard, Sam d.

Duke Ellington al piano introdueix la peça en els dos primers chorus tocant la melodia de manera molt personal. El tercer chorus és a càrrec de l'orquestra, amb un diàleg entre la secció de saxos i els metalls amb una orquestració magnífica. Segueix un chorus de Ray Nance a la trompeta molt expressiu, després un altre de l'orquestra dialogant amb Ray, i l'últim altre cop el trompeta, sempre molt ben secundat per tota la formació. Cal remarcar la labor de Sam Woodyard a la bateria imprimint un gran swing a tot el conjunt.