Tiger rag - Kid Ory

Bon dia!

Ahir em vaig quedar amb ganes de sentir New Orleans. He decidit que avui hi tornaria de la mà d'un dels més grans representants Kid Ory amb un grup de músics tots originals del bressol del Jazz i amb una de les peces emblemàtiques, Tiger rag. Si això no us obliga a saltar i ballar és que el covid-19 us ha afectat més del que us penseu.

Dades de gravació
46/12/21 Los Angeles - Carey, Mutt tp; Ory, Kid tb; Bigard, Barney cl; Wilson, Buster p; Scott, Bud g; Garland, Ed b; Hall, Minor d.



Aquesta peça és una exhibició del Jazz de New Orleans. Ja de bon principi el conjunt en bloc va desbordat de ritme i gresca. Podeu sentir el clarinet de Barney Bigard, alguns crits de Mutt Carey a la trompeta, però per sobre de tot els rugits de Kid Ory al trombó. Tot el conjunt botant frenèticament gràcies a la solidesa de Minor Hall a la bateria. Una autèntica festa!

Piano blues - Wilbur de Paris & his New Orleans Jazz'56

Bon dia!

Ho sento, ahir tenia preparada de fa un parell de dies la peça i hem vaig bolidar de fer-ho!

Avui em venia de gust tornar als orígens: New Orleans. He pensat que aquesta peça dels germans De Paris acompanyats per molt bons músics podia ser una bona tria. De fet, ara que l'he escoltada, massa New Orleans potser no és, però que voleu que us digui, a mi m'agrada.
Dades de gravació
56/10/26 Boston - De Paris Wilbur arrg tb; De Paris, Sidney tp; Simeon, Omer cl; White, Sonny p; Blair, Lee bj; Moten, Benny b; Kirk, Wilbert d.



La peça comença amb una introducció d'Omer Simeon al clarinet per donar pas a un larg solo del pianista Sonny White en el que demostra la seva qualitat extraodinaria. Sidney de Paris vé a continuació amb un solo de trompeta buché. Després torna a apareixer Omer amb un solo de gran delicadesa. Per acabar amb Sonny ben acomboiat, ocasionalment, per la resta del conjunt.

Red blues (Cherry red) - Cootie Williams i Eddie Vinson

Bon dia!

Avui una peça de la gran orquestra que va dirigir Cootie Williams amb el saxo alt i cantant Eddie Vinson amb un paper destacat.

Dades de gravació
44/1/6 NY - Williams, Cootie Perry, Ermit Treadwell, George Wright, Lammar Stevenson, Tommy tp; Burke, Ed Horton, Bob Stevenson, George tb; Winson, Eddie voc as; Holmes, Charlie as; Pope, Lee Davis, Eddie ts; DeVerteuil, Eddie bs; Powell, Bud p; Keenan, Norman b; Payne, Sylvester d.



La peça és un blues interpretat de cap a peus per Eddie Vinson. Primer fa un solo al saxo alt amb notes llargues arrossegades, després fa un vocal on Cootie li va fent el contracant. Blues autèntic.

Star Spangled Banner - Duke Ellington Orchestra The Pink Panther - La Locomotora Negra

Bon dia!

Avui una petita broma per en Pep Murtra, fillol del meu fill Pau, que avui fa 18 anyets. Com que el curs passat va fer una estada als EEUU i va quedar meravellat pel país, he fet aquesta tria.

Feliços 18 Pep!

Dades de les gravacions:

Star Spangled Banner
56/7/7 Newport - Duke Ellington Orchestra



Es tracta de l'himne dels EEUU interpretat per l'orquestra del Duke i punt.

The Pink Panther
2007/3/3 Barcelona - La locomotora Negra



La música de la pantera rosa en versió de la Locomotora. Toni Gili és el saxo tenor que podem sentir i Roser Font la tap-dancer. Trobo que l'arranjament de Tomás González fa sonar l'orquestra amb una gran potència.

Rosetta - Jimmy Rushing/Fats Waller/Earl Hines/Louis Armstrong

Bon dia!

Avui la peça va dedicada a la meva cunyada Rosa M que fa 60 anys. Des de fa molt li regalo diferents versions d'aquesta peça que a mi m'agrada molt, em sembla que a ella també. El Rosetta d'avui per mi és una de les millors interpretacions d'aquest standard. Clar que dir això és molt arriscat doncs... Ostres! canvio de rotllo i us posaré diferents interpretacions de Rosetta. Ah! El compositor de la peça és ni més ni menys que Earl Hines.

Feliços 60 Rosetta!

Dades de les gravacions

Jimmy Rushing
56/11/6 NY - Rushing, Jimmy voc; Clayton, Buck Royal, Ernie tp; Dickenson, Vic tb; Jefferson, Hiltton as; Tate, Buddy ts; Bank, Danny bs; Jones, Hank p; Best, "Skeeter" g; Hinton, Milt b; Jones, Jo d.




Aquesta és una versió trepidant. Comença amb una breu introducció del conjunt i Jimmy canta amb el seu estil incomparable. Segueix un solo a la trompeta de Buck de gran elegància. Entra Buddy al tenor amb una força i un punch excepcional. Al final reapareix Rushing cridant a la tal Rosetta que no el deixi per ningú. Al llarg de tota la peça l'orquestra va animant al solista de torn proporcionant un gran escalf. Fixeu-vos amb la feinada que fan tant Jo Jones a la bateria amb redobles i cops de baqueta en els moments precisos i Milt Hinton al baix produint un swing formidable.

Fats Waller
35-3-6 New York Waller, Thomas p-voc; Autrey, Herman tp; Powell, Rudy cl-as; Casey, Al g; Turner, Charlie "Fats man" b; Dial, Harry d.




Aquesta versió té amb un ritme molt més pausat. Comença amb un solo de Rudy Powell al clarinet amb un contracant de Fats amb celeste. Segueix un vocal de Waller amb el seu particular estil, amb contracant de Herman Autrey a la trompeta. En les darreres notes sentim Al Casey a la guitarra.

Earl Hines - Johnny Hodges
66/1/14 - Hodges, Johnny as; Hines, Earl p; Burell, Kenny g; Davis, Richard b; Marshall, Joe d.




La peça, amb molt bon ritme, és un festival d'Earl al piano amb les seves habituals síncopes i demés efectes, amb breus intervencions de Hodges al saxo alt i Kenny Burell a la guitarra.

Louis Armstrong - Earl Hines
48 finals-principis 49 Xicago- Armstrong, Louis tp; Hines, Earl p.



Aquí tenim un altre cop Earl Hines, ara amb Louis Armstrong. La gravació és un pèl deficient, però val la pena escoltar-los en una exhibició de plenitud creativa.

Baby doll - La Vern Baker

Bon dia!

Avui la fillola de la Blanca fa 20 anys. He pensat que li podia dedicar aquesta interpretació del blues de Bessie Smith cantada per La Vern Baker.

Feliços 20 anys Mar!

Dades de gravació 58/10/20 - Baker, La Vern voc; Clayton, Buck tp; Dickenson, Vic tb; Quinichette, Paul ts; Shihab, Sahib bs; Pierce, Nat p; Baker, Danny g; Marshall, Wendell b; Marshall, Joe d.




La peça arrenca amb tot el conjunt a ple pulmó, hi ha uns compassos de Nat Pierce al piano. Aquí entra La Vern Baker amb la seva potent veu fent una mena de recitatiu dient que vol ser la nena d'algú, amb el contracant de Buck a la trompeta i després pels saxos. Vic fa una petita intervenció punyent al trombó. Retorna La Vern amb encara més energia sostinguda pel conjunt.

Effervescent - Joe Turner

Bon dia!
Avui un pianista sensacional que a la Blanca li té el cor robat

Dades de gravació 76/5/29 NY - Turner, Joe p; Francis, Panama d.




Tal i com suggereix el títol de la peça és un solo de piano de Turner eteri i refrescant com una copa de cava, molt ben secundat a la bateria per Panama Francis.

Three Little Words - Don Byas i Coleman Hawkins

Bon dia!

Avui una peça amb un ritme viu i un quartet de saxos. Tres d'ells magnífics i un alto discretet, acompanyats d'una molt bona secció rítmica.

Dades de gravació
44/5/24 NY - Smith, Tab as-arrg; Hawkins, Coleman Byas, Don ts; Carney, Harry bs; Guarneri, Johnny p; Lucas, Al b; Catlett, Sidney d.



La peça comença amb uns compassos dels quatre saxos per donar pas a Don Byas al tenor amb un solo enèrgic. Harry Carney fa un solo de baríton i treu tot el partit d'un instrument tan poc agrait, amb una agilitat i elegància excel·lents. Segueixen un solo de Guarneri correcte i un de Tab Smith a l'alto un tant massa llepat. Tanca la ronda Hawkins en plena forma amb un fraseig molt ben articulat i la seva sonoritat habitual. Estigueu atents als cops de Sidney Catlett a la bateria que imprimeixen molta energia, al baix d'Al Lucas i com els saxos acompanyen el solo de Hawkins.

Mama, Pin A Rose On Me- Mary Lou Williams

Bon dia!

Avui una gran pianista amb un blues lent, que em té meravellat.
Dades de gravació
55 - Mary Lou Williams p.



La peça és un blues on Mary Lou demostra la gran qualitat que té com a pianista. Escolteu la mà esquerra com va acompanyant i dona el suport precís a les frases que va construint la dreta.

If I had you - Ike Quebec

Bon dia!
Avui una peça d'un petit conjunt súper. Ike Quebec al saxo tenor, amb una sonoritat extraordinària, Jonah Jones a la trompeta i Tyree Glenn al trombó. Ben acomboiats per una secció rítmica difícil de superar, Ram Ramirez al piano, Oscar Pitteford al baix i J. C. a la bateria.

Dades de gravació
44/9/25 - Quebec, Ike ts; Jones, Jonah (tp) Glenn, Tyree (tb) Ramirez, Roger (p) Grimes, Tiny (g) Pettiford, Oscar (b) Heard, J. C. (d)



La peça, després d'una breu introducció de Ram Ramirez al piano, arrenca amb el saxo de Quebec amb una sonoritat plena. Segueix un solo de Glenn al trombó pausat i sensible. Jonah agafa el relleu amb una gran expressivitat. Torna Ike amb un fraseig contingut amb algun esgarip. Tot molt ben amanit per la secció rítmica.

It Don't Mean A Thing (If It Ain't Got That Swing) - Ella Fitzgerald i Duke Ellington & his Orchestra

Bon dia!

Bé, avui una peça excepcional que dedico a la meva neboda Sílvia que avui fa 29 anyets. És una gravació feta durant el Festival de Jazz de la Côte d'Azur amb l'Ella i l'orquestra de Duke.

Dades de gravació

66/7/29 Juan-les pins, France - Ella Fitzgerald, Duke Ellington & His Orchestra. Com a cantants hi trobem l'Ella i Ray Nance, com a saxo tenor Ben Webster.



La peça comença amb un enèrgic Duke al piano sostingut per Jo Jones a la bateria. Ella inicia el seu vocal i notareu que es posa a riure un parell de vegades però ella va a la seva, fa un sact ja vigorós. Entra en escena Ben Wesbster, majestuós, que mica en mica es va engrescant. Segueix un sact a duo amb Ray Nance. És deliciós sentir com es van passant la pilota, amb intervencions de Ben. I així la cosa es va escalfant amb un Jo Jones a la bateria sempre present i el mateix Duke marcant amb autoritat al piano. La màquina està ben greixada i l'Ella comença a donar-ho tot per arribar a un final extraordinari.

Camille's blues - Roy Milton

Bon dia!

Avui un petit grup a les ordres de Roy Milton cantant i bateria. El grup a partir d'unes interpretacions molt senzilles produeix un swing impressionant.

Dades de gravació
46 - Sapp, Hosea tp; Sims, Earl as; Floyd, Buddy ts; Howard, Camille p; Robinson, Dave b; MIlton Roy voc d.



Tenim aquí una peça de lluïment de Camille Howard. Comença amb un breu diàleg entre el conjunt i el piano per donar pas a un vocal de Roy en què ens explica el que farà Camille i l'orquestra va puntuant les seves frases. Per fi arrenca el piano amb Camille tocant un Boogie-Woogie excel·lent amb riffs del conjunt animant-la. Hi ha una breu intervenció de Buddy Floyd al tenor i a partir d'aquí tothom es posa a swingar.

Somebody loves me - Lester Young, Nat "King" Cole i Buddy Rich

Bon dia!

Avui un trio d'excepció format per Lester Young al saxo tenor, Nat "King" Cole al piano i Buddy Rich a la bateria. Es tracta d'una peça en la qual podrem gaudir de solos de tots tres que ens donaran una idea de la seva qualitat.

Dades de gravació
45/12 Los Angeles - Young, Lester ts; Cole, Nat King p; Rich, Buddy d.



La peça comença amb breus intervencions de tots tres per donar pas a un solo al saxo tenor de Lester, que a pesar de la seva sonoritat un tan escanyada, té un fraseig i un punch excepcionals. Segueix en Nat al piano amb un solo molt original. Arriba el torn de Buddy a la bateria amb un solo amb escombretes en quê entra amb un joc amb Nat molt divertit. El final és una competició entre tots tres per veure qui ho fa millor.

Straight to love -Earl Hines

Bon dia!

Avui poso un dels meus pianistes preferits Earl Hines. Ha tocat amb els més grans músics de la seva generació, Louis Armstrong, Sidney Bechet, Jimmie Noone, per dir-ne alguns. Quan era molt jovenet, vaig tenir la sort d'anar a un concert en el què tocava sol, el piano al Palau de la Música Catalana. Va ser tota una revelació per mi.

Dades de gravació
Desembre 1956 Hines, Earl p.



Interpreta la peça ell sol al piano. Des dels primers compassos ja fa les síncopes que li són tan característiques que no para de fer en tota la peça. M'agrada perquè desprèn una energia, una alegria i un swing desbordants.

That's all - Sister Rosetta Thearpe

Bon dia!

Avui com és diumenge he posat un espiritual. Aquí el teniu, Sister Rosetta Tharpe en plena acció. És una gravació d'un concert que va fer a la sala Pleyel de París l'any 1964.

Dades de gravació
64/10/2 París - Tharpe, Sister Rosetta voc g; Original Tuxedo Jazz Band.



La peça consisteix amb la Sister Rosetta cantant l'espiritual amb una energia i una veu de gran potència, acompanyant-se a la guitarra amb frases vibrants.

Wrap your troubles in dreams - Slam Stewart i Major Holley

Bon dia!

Continuo amb la idea dels dos últims dies, avui dos contrabaixos. Crec que tothom gaudirà, ja que la peça té un ritme reposat i la curiosa forma que tenen d'interpretar-la permetrà a tothom passar una bona estona.

Dades de gravació
81/12/6 NY - Stewart, Slam Holley, Major voc b; Hyman, Dick p; Jackson, Oliver d.



Tota la peça, si exceptuem un breu solo de Dick Hayman al piano, és un diàleg entre Slam i Major que van cantant mentre toquen el contrabaix. L'elegància, la sensibiltat i la ironia amb que ho fan és una delícia. A més amés tens la sensació que gaudeixen com camells.

Very Saxy - Eddie "Lockjaw" Davis, Baddy Tate, Coleman Hawkins i Arnett Cobb

Bon dia!

Així com ahir teníem cinc trompetes he pensat que avui podíem tenir aquests quatre saxos de primeríssima categoria. Aquesta peça no sé si serà del gust de tothom perquè és a un ritme trepidant amb solos molt llargs i tota l'estona els nois van estripant. Però quan la vaig descobrir, que va ser no fa massa, la vaig haver d'escoltar 3 o 4 vegades seguides per poder-la gaudir com Déu mana.

Dades de gravació
59/4/29 Hackensak NJ - Davis, Eddie Tate, Buddy Hawkins, Coleman Cobb, Arnett ts; Scott, Shirley org; Duvivier, George b; Edgehill, Arthur d.



La peça comença amb un parell de frases de Shirley a l'orgue per donar pas als quatre saxos ja de bon principi traient foc. Cobb és el primer a fer un solo amb el seu estil de frases seques amb notes sostingudes amb un gran punch. Acte seguit entra Tate més reposat, un xic més ondulant i molt expressiu. Ara és el torn de Shirley a l'orgue amb frases curtes i incisives. Per fi entra Hawkins que potser no està en el seu millor moment però demostra que és el mestre indiscutible amb una gran força. És Eddie l'encarregat de fer l'últim solo d'una gran fogositat. La peça acaba amb els quatre saxos tornant al principi.

She's just my size - Trumpets all out: Emmett Berry, Harold Baker, Ernie Royal, Charlie Shavers i Art Farmer

Bon dia!

Aquest és un disc molt especial per mi. El vaig comprar la primera vegada que vaig anar a París, l'estiu del 1970. No sabria dir per què m'agrada tant, però sempre que el poso em fa ballar. Es tracta d'un conjunt de cinc trompetes acompanyats de piano, baix i bateria. Dels cinc quatre són de primera línia, l'Art Farmer, el cinquè en discòrdia, aquí no desentona massa. Suposo que els arranjaments d'Ernie Wilkins molt swingants ajuden a fer el disc em satisfaci. Ah! aquest disc també fregeix un xic.

Dades de gravació
57 - Berry, Emmett - Baker, Harold - Royal, Ernie - Shavers, Charlie - Farmer, Art tp; Abney, Don p; Marshall, Wendell b; Donaldson, Bobby d, Wilkins, Ernie arrg.



La peça comença amb una breu introducció de Don Abney al piano que dona pas als cinc trompetes tocant a l'uníson dialogant amb el piano. Feta la presentació és el torn d'Ernie Royal amb un solo molt expressiu. Segueix Art Farmer en un registre més greu. El solo de "Shorty" Baker és senzill i amb molta sesibilitat. Emmett Berry és l'últim a fer un solo més incisiu que els seus companys. Entrem ara amb un diàleg dels cinc trompetes primer amb el piano i després amb Wendell Marshall al baix. La peça acaba com ha començat amb els cinc exposant el tema. Cal destacar la feina que fa Marshall al baix durant tota la peça que imprimeix un bon escalf a tots els músics.

Riffs i Just you, just me - James P. Johnson

Bon dia!

Avui sí que vaig tard. Ho sento!

Avui dues peces de James P. Johnson. La raó és que la primera, Riffs, tot i ser sensacional, la meva versió fregeix cosa fina, però si passeu d'aquest fet i escolteu el piano podreu gaudir igual. Ja sé que segurament pensareu: "aquest paio és boig, perquè no la busca al Youtube?" La raó és que el meu joc consisteix en posar coses que jo tingui. A la segona James P. està acompanyat per un conjunt de músics blancs però ell és el principal interpret i com ho fa.

Riffs
Dades de gravació 29 - James P. Johnson p.



La peça és tot un solo de James P. al piano demostrant un mestratge excepcional. Fa uns ritardandos, unes sincopes i un ritme brutal.

Just you, just me
Dades de gravació
46/7/17 New York - Johnson, James P. piano; Kaminsky, Max tp; Ohms, Fred tb; Dixon, Joe cl; Condon, Eddie g; Lesberg, Jack b; Tough, Dave d.



La peça comença amb un ritme molt viu. Els músics van fent breus puntuacions mentre ell va desenfrenat tocant a cor que vols. Al final podem sentir unes breus intervencions de Max Kaminsky a la trompeta i Joe Dixon al clarinet. És un pianista desbordant, amb un swing i una imaginació fora de sèrie.

Wrappin' it up - The Big reunion-1957: The Fletcher Henderson all stars

Bon dia!

Sento molt haver-me retrassat però porto un dia molt distret

Avui una peça trepidant. Es tracta d'una gravació feta l'estiu del 1957 per una colla de músics de l'orquestra de Fletcher Henderson per fer-li un homenatge i recuperar el seu so característic. Tots els músics són de primera categoria i l'orquestra sona de pura meravella amb un swing brutal.

Dades de gravació
57 estiu Long Island - Stewart, Rex Vance, Dick Jordan, Taft Thomas, Joe tp; Higginbotham, J. C. Morton, Benny Wells, Dickie tb; Bushell, Garvin Jefferson, Hilton as; Hawhins, Coleman Webster, Ben ts; Thornton, Norman bs; Bailey, Buster cl; Richards, Red p; Casey, Al g; Pemberton, Bill b; Crawford, Jimmy d. L'arrangement és del mateix Fletcher Henderson.



La peça comença amb la secció de saxos dialogant amb els metalls. Ben Webster fa el primer solo al tenor amb un gran punch. El segueix Rex a la corneta al registre agut amb una gran intensitat. A continuació Benny Morton al trombó amb un so contingut i elegant. Entra Taft Jordan a la trompeta amb molta sensibilitat. Després és l'hora de Hilton Jefferson al saxo alt fent un conjunt de frases sinuoses. Joe Thomas a la trompeta fa un solo sobri que enllaça amb Dickie Wells al trombó en el registre greu i allargant algunes notes. Com una tromba apareix Coleman Hawkins amb un fraseig ràpid i vigorós. J. C. Higginbotham al trombó fa un solo amb molta autoritat. Per acabar Buster Bailey al clarinet fa mig chorus amb unes notes que saltironegen i la resta del chorus és un esprint final de tota l'orquestra swingant a tot drap. És sensacional com en els diferents solos els músics van recolzant el company ajudant-lo a swingar fent riffs o bressolant amb la secció de saxos o bé fins i tot en ocasions animant amb algun crit. No us perdeu la magnífica feina que realitza la secció rítmica, especialment Jimmy Carwford a la bateria amb redobles i puntuacions que ajuden a escalfar l'ambient.